1. |
allò que no ets
02:30
|
|||
|
Versos gelats que volen torts
obrint el pas a cops de glop,
tu sí que saps que véns i vas,
dóna'm finals per començar,
intens plaer de gent i mel,
desfet el gel surt el fred.
No cal ser allò que no ets,
l'home o el nen un cop més.
És el que toca ser
per als dos i més.
La veu del plor segueix plorant,
lligat de mans, tanquem el llaç,
un petó perdut i adéu,
molts adéus nascuts per tu,
cuides la fe de no creure res,
cuides la fe de no entendre res.
|
||||
2. |
||||
|
El miracle dorm
desfilant pel món dels tous
mentre el núvol cau
protestant per tot el cel.
La cançó del vent
neix del sol naixent,
el talent del temps promès
a l'infern del crit amarg.
Quina part del conte no hem entès
per seguir igual que fa milers d'anys?
De què ens serveix raonar i pensar
si el progrés que fem ens fa més esclaus?
El miracle dorm
desfilant pel món dels tous,
el vers que no he escrit mai,
el verí de tants amics perduts.
Cultivem l'horror infinit al fi,
lluitem fingint amor etern,
preferim morir sempre mentint,
prometem l'esforç patint.
Què ens hem pensat? Què ens hem cregut?
Que som el centre de l'univers?
Doncs no som res, no som res,
no som res.
|
||||
3. |
mai més
02:36
|
|||
|
Com és possible que acabem així,
com si no ens haguéssim vist?
Mai més, com mai més.
|
||||
4. |
iguals però diferents
02:44
|
|||
|
Tots venim de la panxa de la mare,
no calen papers per passejar.
Tots venim de la panxa de la mare,
no calen papers per estimar.
Negres, blancs, grocs i vermells,
dreta, esquerra, amunt, a baix, sota el cel...
Tots som iguals però diferents,
aquí està la gràcia, la màgia, l'esperit.
El malson segueix volant,
el malson va ser no despertar.
La terra és de tots i per tots,
el millor regal que cal conservar.
Els pobles van passant i van marxant,
ara estem nosaltres, demà vindran uns altres.
No hi ha cap persona il·legal,
tots som un poble, un sol poble.
|
||||
5. |
||||
|
És la veu que crida
en el cor que ens guia,
en un món que arriba
com la nit al dia.
És la por que ens canvia
amb els cors ferits d'amor.
És el vent que bufa,
la mirada trista
de l'amor que es trenca
amb les mans que mimen.
Com un llop udolant a la lluna
amb els cors ferits d'amor.
Com s'oblida l'amor d'una vida?
Com estimes l'amor si l'oblides?
|
||||
6. |
els costums del plor
03:21
|
|||
|
Cauen els cors, amunt, amunt, amunt,
el cel es mou mentre la nit s'adorm.
La vida és un record que viu de les olors
el brot d'un nou camí explota d'emoció.
Els costums del plor, d'un món perdut pel dol,
viu l'últim alè, amunt, amunt, amunt.
Cauen els cors, amunt, amunt, amunt,
el vent bufa fort el cant de tots els cors.
Miro el cel d'aquest món absurd de plors
canto ben fort amunt, amunt, amunt, amunt!
Somnis d'un món perdut en la ment d'un boig,
sons d'un cor que dorm, que somia fent l'amor.
La història d'un perdedor que viu pensant que és mort,
el secret més ben guardat fuig perdent el nord.
|
||||
7. |
sons d'un món que dorm
03:22
|
|||
|
Sons d'un món que dorm,
suau el cor que pica, pica fort.
El tambor del nen valent
desperta el món, desperta el món a cops.
Fem un tomb fora del temps,
les pedres són cors, cors d'altres mons.
Sí, sí, us estimo.
Sons d'un món que dorm,
suau el cor que pica, pica fort.
Camí d'un cel que és etern,
amor del bo, amor que és de tots.
Serem àngels en el cel,
instint matern, amor per tots.
Sí, sí, us estimo.
|
||||
8. |
no sóc d'aquest món
02:29
|
|||
|
On és el secret que tots guardem?
On són els bons, els déus i els records?
On és el món que vam trepitjar no fa molt?
Puc seguir l'olor que es podreix a cada pas,
és el cor que em diu el camí que he de seguir.
No sóc d'aquest món.
És la intimitat, l'ombra del pecat,
és la mala fe de la gent que es rendeix.
No podem fer res, només seguir pel dret,
és la mà i la pell, la por i el dolor que no tinc.
Cada cop més fort, els retalls i la fredor.
L'esperit em diu que vol sortir del meu cos.
|
||||
9. |
cançons de fusta
02:39
|
|||
|
Racó preciós perdut
en un món mai vist pels ulls,
sota els nostres peus desfets
neix l'horitzó.
Sempre he cregut
en allò que no creu ningú,
vells són els camins
i els anys viscuts per tu.
Sol solet vermell tingues pietat
del cor d'un temps que neix,
viu el món perdut buscant un déu
que mai va existir.
De cop em ve l'olor
del petó ja oblidat,
fa tant de temps,
em pregunto on deus ser.
Sóc també un record
perdut dins del teu cap,
vull sortir de l'oblit
perquè em puguis recordar.
Cançons de fusta.
|
||||
10. |
només són paraules
02:37
|
|||
|
Està tot inventat,
buscant nous referents.
Ja no et creu ningú,
la por, el dolor més cru.
Cansat de ser el més trist,
la llum també fa mal.
Els errors calcats
d'altres mons creuats
tornen a fer mal,
tornen a picar.
No hi ha prou amb el que dius,
només són paraules.
Que morin les misèries
penjades en l'aire,
trencant tots els pecats,
cosint l'orgull a crits.
Llegint un vell poema,
mirant el cel tot buit,
els fets no estan marcats
ni tan sols traçats.
|
||||
11. |
tot el que ens preocupa
02:52
|
|||
|
Sento que l'amor dels dos
es desfà amb amor,
la dolçor del cor que estimes
es desfà amb amor.
Tot el que ens preocupa
es desfà amb amor.
I el món segueix dormint,
cal despertar tothom,
i el sol damunt de tots els cors,
amor que ve d'aprop,
i el teu i el meu i tots els cors
junts, per sempre junts.
El dolor del cor que estimes
es desfà amb amor,
el sabor de l'amargor
es desfà també amb amor.
Tot el que ens preocupa
es desfà amb amor.
|
||||
12. |
menjar pels déus
04:01
|
|||
|
Fugint de la immensa veritat,
del dolor del saber,
és l'olor dels morts,
cap tros de bondat en el món.
Fugint de la immensa veritat,
del dolor del saber,
fràgil el pecat,
explota el món a cops, a cops.
Els ulls són ous ferrats
fregits amb les ments del món,
els caps són amputats,
les mans i els peus encadenats,
les bombes només són sal,
la ira només és sal.
som menjar pels déus.
Pau, no t'hem vist mai.
Samarretes tacades de sang
cosides per nens esclavitzats,
nens morts flotant en el mar,
que aquí ens és igual.
Pau, ets molt difícil de veure.
Pau, ets la fam dels déus.
(suéd slep rajnem mos)
|
||||
13. |
vol d'amor
05:09
|
|||
|
No hi ha prou amb el perdó,
el bressol em queda lluny,
el temps estira el cos,
el cor s'adorm.
Era molt petit,
ja no puc seguir,
és el joc del preu més fort,
no és l'olor, no és l'amor,
cap esforç, cap dolor.
El color dels teus ulls
és l'horitzó preciós.
Ja fa temps
que el cel no és veu,
el vent és cec,
el plor no es mou.
No vol el dol dolor,
només vol un vol d'amor.
Quant de temps per veure el nen,
no pot ser feliç.
És la por que vol tornar,
sense tu, sense mi.
La cançó del nostre crit,
el moment més trist.
|
||||
vol menor
VOL MENOR
pop d'arrels mudes
If you like vol menor, you may also like:
Sobre saltos y outras quedas
by Joe Silhueta
featured on Bandcamp Radio Jul 19, 2022
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 26, 2016
go to album
Argentinian folk singer's debut album, 3 years in the making, features subtle production twists behind a honeyed vocal.
go to album
From Cork, Ireland, Lewis Barfoot writes mystic, majestic songs derived from regional folk, with an ambient music aura.
go to album
The latest from the UK’s Chris Brain is a gorgeously wrought album of tender acoustic folk music.
go to album
The Same Mistakes
by Hot Left Pole
Soft-as-a-whisper folk music, with spiderwebs of guitar and vocal melodies as comforting as a lullaby.
go to album
Rich, pastoral folk meditations on nature and healing from the UK singer-songwriter.
go to album
