1. |
ocelleta
03:44
|
|||
OCELLETA
Ocelleta,
bonica de vol menor,
vas venir per rascar-me el nas,
per despertar-me el cor.
Al matí ho cantaves tot,
moltes cançons.
Només tres dies a casa
per despertar-me el cor,
només tres dies a casa
per estimar-nos molt.
Ocelleta ah ah ah…
|
||||
2. |
escrit en mig del no-res
03:09
|
|||
3. |
|
|||
EL VELL TRESOR DE L'OBLID
Arriben veus d'altres mons,
el vent motor recull el temps,
amb els dits tocant el cel,
juga la guitarra amb mi.
Són quatre pedres en el camí,
són segons que dormen,
la llum arriba en la foscor,
la nit desperta i dormim.
Lluny queda el petó,
puja la formiga,
gira-sols de punta grocs.
Dos roses i un tros de fil,
l'ull del mig que ho veu tot,
llengües vestides i un ball antic,
el vell tresor de l'oblit.
Els núvols semblen muntanyes,
les muntanyes onades,
la festa dels trons, la força del mar
el cel dibuixa un record trist.
|
||||
4. |
sota un cel gris
02:47
|
|||
SOTA UN CEL GRIS
Mirades amb els ulls tancats
que miren la foscor i el cor que dorm,
mirades que brillen la nit
sota un cel gris.
Canto, canto per tu,
miro els teus ulls,
miro els teus ulls,
sense por.
Canto la cançó dels ulls tranquils,
canto la cançó amb el cor tranquil,
tu ets el camí
sota un cel gris.
T’abraço com un pop cagat de por,
la calor del sol que ho crema tot,
l'esperit s'enduu tots els sentits
sota un cel gris.
Gotes que cauen entre les flors
fan un vestit de llums,
tots som transparents,
aquest és el camí.
|
||||
5. |
segons
03:03
|
|||
SEGONS
Quan s'acabi el temps
i els segons caiguin del cel.
Abracem el dol del vent,
boig pels colors,
l'espantaocells despert
fugirà corrents.
Quan s'acabi el temps
tot serà el no-res.
|
||||
6. |
artesà del mal
04:01
|
|||
ARTESÀ DEL MAL
El sabor d'un temps
que mai he escrit,
el camí del vers
que no conec,
el cos de fang
d'un artesà del mal
escriu a mà
amb el cor ferit.
Sóc un titella
que viu lligat amb fils,
sóc un titella
que viu com tu.
No hi ha pau sense bombes,
no hi ha bombes sense pau,
no hi ha amor sense dolor,
no hi ha dolor sense amor.
Canta-la sense por,
la pena se'n va
caminant per la llum dels trons,
el dolor segueix el plor.
Sóc un titella
que viu lligat amb fils,
sóc un titella
que viu com tu.
Ets un titella
que viu lligat amb fils,
ets un titella
que viu com jo.
|
||||
7. |
trastorns
01:55
|
|||
TRASTORNS
Ira canvia el color,
botons de tants trastorns,
ira canvia el sentit,
camins perduts pel vi,
vida que veu qui ets
et parla però surts distret.
Nits de bogeria,
llits de concòrdia visceral,
prou d'aquest gust
perdut en la foscor,
la por és un conte pervers,
la por és un conte pervers.
Ira canvia el color,
botons de tants trastorns,
camina perduda la copa,
sentida la pena que aprima,
descansa la fúria que trenca,
bronca la broma desperta,
buida la culpa a estones,
remunta la ira amb força.
|
||||
8. |
melancolia
04:41
|
|||
MELANCOLIA
El somni etern
del pas més ferm,
el somni aquell
segueix, segueix.
Per molts anys,
per molts records,
tot segueix
el pas del temps.
Mai és just
quan un se'n va,
tot recordant
el que vas ser.
Melancolia,
malencolia.
Miguel, Miguel.
Els que se'n van
abans del temps
són els que estan
en tots els cors.
Eh, què vas fer?
Ei, què vas ser?
On estaràs?
Qui seràs?
En diferents camins,
en diferents vestits,
qui sap on ets?
Qui sap perquè?
L’home i el nen,
el camí al cel,
l'ocell i el pit
volant se'n van.
per tu Miguel, ens trobarem allà on van els que no tornen,...
|
||||
9. |
em falten dits
03:35
|
|||
EM FALTEN DITS
No són ni un, ni dos, ni tres,
em falten dits,
seguim l'instint del nen que neix,
no es vol rendir.
No són ni un, ni dos, ni tres,
em falten dits.
Són tants intents com gent al món
compartint olors i bons petons,
són tants escrits d'un cor que creix,
som com miralls mirant el cel.
No es pot seguir el pas del temps,
no em rendiré.
No són ni un, ni dos, ni tres,
em falten dits,
seguim l'instint del nen que neix,
no es vol rendir.
|
||||
10. |
no està escrit
03:17
|
|||
NO ESTÀ ESCRIT
Mai va ser com pensava,
el temps mai no espera,
el futur incert no està escrit,
la sort no entén de justícia,
els segons em van matar.
Poc a poc, miro enrere
per saber si eres tu o era jo.
És l'orgull que rebenta,
el perdó segueix fent mal.
Com sortir d'aquest malson?
No vindran a buscar-me
ni els crits ni la tempesta,
les cançons i els records
ni el foc d'aquest cor guerrer.
|
||||
11. |
on ets?
04:33
|
|||
ON ETS?
Mai el teu nom va ser vist,
mai va ser escrit,
com un àngel del cel.
Diuen que vens d'un món nou
que no coneixem,
com un àngel del cel.
No hi ha records ni dolor,
no hi ha cap cor
que es trenqui en dos.
No hi ha bé ni mal
ni tros de carn
ni pors ni llum.
No hi ha plors pels déus
ni pols d'estels
ni pam de nas.
On ets?
On ets?
Véns com la sort del demà,
la fe i el cantar,
com un àngel despert.
Véns com el sol del matí,
la lluna en la nit,
com un àngel despert.
Calor que crema el desig,
que toca el destí,
que bufa al meu llit.
No hi ha bé ni mal
ni tros de carn
ni pors ni llum.
No hi ha plors pels déus
ni pols d'estels
ni pam de nas.
No hi ha creu ni clau
ni or ni sang
ni llamps ni trons.
|
||||
12. |
ocell
04:33
|
|||
OCELL
Potser tot s’ha acabat,
el futur es va parar,
és tot el que sé,
res canviarà.
Sempre és un instant,
la llum és al final.
No puc escoltar
la veu que em va parlar,
no puc respirar,
el dolor és massa gran,
el vers es va escapar
cansat d'esperar.
És un ocell,
és un ocell,
és un ocell
que ve i se'n va.
El talent es va cansar
de tanta genialitat,
l'esforç es va quedar
a les portes del treball,
el petó més cruel
se'n va anar volant.
No, no et vull cap mal,
segur que estàs viatjant
lluny del nostre amor,
les cançons es van trencar.
Quantes cançons
cauran en el badall!
|
Streaming and Download help
If you like vol menor, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp