1. |
banyes al cap
03:09
|
|||
BANYES AL CAP
Deixo la moralitat,
el civisme i la bondat.
No em caldrà fer el paperina,
el paper ja s’ha acabat.
No et diré el que vols sentir
ni seré ja més fals,
em quedaré amb el pecat,
el dolent i el despistat.
Vol de voler volar,
fugir d’aquest món tant fosc.
Tots es tapen entre ells,
tots estan tacats,
es guarden les misèries,
s’omplen la boca de falsedats.
No saben parlar,
només llegeixen papers,
rodejat de pilotes
que boten per interès.
Vol de voler volar,
fugir d’aquest món tant fosc,
sentir que el meu cor és viu,
vol de voler volar.
Deixo la moralitat,
el civisme i la bondat.
No em caldrà fer el paperina,
el paper ja s’ha acabat.
Llançaré tots els llibres
d’autoajuda espiritual,
et fotré la teva nòvia,
tots tindrem banyes al cap.
Vol de voler volar,
fugir d’aquest món tant fosc,
sentir que el meu cor és viu,
vol de voler volar.
|
||||
2. |
desconeguts
02:30
|
|||
DESCONEGUTS
Felicitem a desconeguts
que no coneixem, que no hem vist mai.
Contaminem l’aire a cada pas,
prediquem contradiccions.
Buidem la vida
amb rancors immediats,
pecat capitat d’únic pensament
pervers d’ira i dolor.
No, així no.
No, així no.
Exposem els nostres sentiments
en aparadors visibles,
caretes de colors per contestar
opinions a desconeguts,
altaveus de confessió
prediquen vides inexistents.
Et perdono tots els teus pecats
si m’expliques els teus secrets.
No, així no.
No, així no.
|
||||
3. |
||||
TOTS ELS INTENTS SERAN RECOMPENSATS
No deixarem l’amor per demà,
morirem intentant ser feliç,
no deixarem de buscar
amor tresor i esperit.
Tots els intents seran recompensats
i els valents santificats.
Tot el que veus
es pot sentir,
tot i el no res
és el mateix.
Menys és més,
menys és més.
La involució del qui es queda clavat
com l’estàtua sense cap,
la derrota del que s’ha conformat
del que diu que tot és igual.
Tots els intents seran recompensats
i els valents santificats.
Tot el que veus
es pot sentir,
tot i el no res
és el mateix.
Menys és més,
menys és més,
menys és més,
menys és més.
|
||||
4. |
lluny de tu
03:29
|
|||
LLUNY DE TU
En la llum que viu del foc,
en la son que surt del fons,
veig el plor dins del pou
amb el cor que viu quan sent.
El peu descalç i el llit que dorm,
la veu del tro, perill pendent,
en la sort que diu que ve,
la fredor del teu amor,
les costums que tiren gel,
el rancor del teu perdó,
és millor oblidar
tot allò que ens fa mal.
Lluny de tu estic millor,
som el que som i no hi ha més.
Lluny de tu
estic millor, estàs millor.
Tronc rere tronc enmig del bosc,
dos cors de mel volant al vent,
en el cor del déu més dur,
en l’engany fingit pels dos,
amb l’amor que viu quan vol,
amb la por que et diu adéu,
en el fum que puja amunt,
en el cel que no diu res.
Lluny de tu estic millor,
som el que som i no hi ha més.
Lluny de tu
estic millor, estàs millor.
Lluny de tu
estic millor, estàs millor.
Lluny de tu
estic millor, estàs millor.
|
||||
5. |
víctimes de víctimes
02:37
|
|||
VÍCTIMES DE VÍCTIMES
Víctimes de víctimes
de víctimes de víctimes,
víctimes de víctimes de víctimes.
Víctimes de víctimes
de víctimes de víctimes,
víctimes de víctimes de víctimes.
Som el que som,
marcats per la sang del passat,
som com els records
traçat amb l’ull que plora.
L’ombra i la llum,
la llum de la lluna
em guarda tots els secrets,
em cura les ferides.
Fem el que sent el cor,
fem el que sent el cor,
i som
Víctimes de víctimes
de víctimes de víctimes,
víctimes de víctimes de víctimes.
Víctimes de víctimes
de víctimes de víctimes,
víctimes de víctimes de víctimes.
Som el que som,
marcats per la sang del passat,
som el rebot del mirall
del pare i la mare.
El fill ara és el pare,
el pare sempre és fill,
la filla ara és la mare,
la mare sempre és filla.
Fem el que sent el cor,
fem el que sent el cor,
i som
Víctimes de víctimes
de víctimes de víctimes,
víctimes de víctimes de víctimes.
Víctimes de víctimes
de víctimes de víctimes,
víctimes de víctimes de víctimes.
|
||||
6. |
||||
EL TEU DIBUIX EN UN NÚVOL
El moment es va quedar
esperant el següent pas,
els segons van esperar,
no vas passar, ja no hi eres,
m’agradaria pensar que ets un àngel
que ens guardarà, ens guardarà.
L’amor està amb tu, sempre amb tu
i amb tots nosaltres, ets un àngel.
Miro el cel i veig el teu dibuix
en un núvol que ve i va.
Ara saps i ets
on ningú abans ha estat quan vivia,
ara saps i ets
on ningú ha tornat, ets un àngel.
Sara, Sara…
|
||||
7. |
||||
LA MOTO D’EN TEO ÉS UN DRAC DE FOC
Despertes la màgia tots els matins,
dibuixes somriures als nostres fills,
amables mirades d’una veu que parla,
llum suau que calma els sentits.
Bonica la vida, trobar-te en el camí,
bonica la vida, que cuides dels nostres fills.
Contes contes d’un conte preciós,
tots t’escolten amb atenció.
Rajos de sol il·luminen un sota bosc,
boscos de pins i flors de colors.
Parles d’olors, sons i la sort
els bons es mengen la por.
Quina sort que tenim,
quina sort que tenim,
quina sort que tenim,
cuides dels nostres fills.
La moto d’en Teo és un drac de foc,
tots damunt amb els seus amics,
la moto d’en Teo és un drac volador,
van a fer un vol en un món de jocs.
La Cloe patina dins d’un pastís de llums,
no tenen por si estan amb tu,
ullets petits et miren amb devoció,
ets l’amor, consol segur.
Quina sort que tenim,
quina sort que tenim,
quina sort que tenim,
cuides dels nostres fills.
|
||||
8. |
estan mortes
02:44
|
|||
ESTAN MORTES
Què queda d’aquell temps?
Què queda d’aquell temps?
Què queda d’aquell temps?
Què queda d’aquell temps?
Inclús el record el veig
en blanc i negre,
inclús el record el veig
en blanc i negre.
Què queda d’aquell temps?
Què queda d’aquell temps?
Què queda d’aquell temps?
Què queda d’aquell temps?
On són aquells que deien
ser els meus amics?
On són les mans que tocaven
l’amor i el dolor?
No, no!
Estrellat amb les estrelles,
navegant per l’univers,
agafat de les mans,
l’ombra segueix mirant.
Estrellat amb les estrelles,
navegant per l’univers,
agafat de les mans,
l’ombra segueix mirant.
La llum de les estrelles,
la llum de les estrelles,
la llum de les estrelles,
la llum de les estrelles.
Estan mortes!
Estan mortes!
Estan mortes!
|
||||
9. |
dóna
02:16
|
|||
DÓNA
Sí, sí, som lliures!
Sí, sí, sense por.
Sí, sí, som lliures!
Sí, sí, sense por.
Oh oh oh, no és ficció.
Oh oh oh, no és ficció.
Estima la vida,
escolta-la i viu-la,
sent-la i dóna,
dóna, dóna.
Sí, sí, som lliures!
Sí, sí, sense por.
Sí, sí, som lliures!
Sí, sí, sense por.
Oh oh oh, no és ficció.
Oh oh oh, no és ficció.
Estima la vida,
escolta-la i viu-la,
sent-la i dóna,
dóna, dóna.
|
||||
10. |
indiferència
03:39
|
|||
INDIFERÈNCIA
Sol damunt d’un cel ben trist,
el per què de tot, no ho sabem.
L’últim record el sentiré
sense pensar, aquest és el secret.
Encara tinc un trosset de cor,
segueix sent meu per sentir l’amor.
La indiferència
cap els que fan mal,
la indiferència
dels que et van fer mal.
Em quedo ja amb els bons records
sabent que mai tornaran,
l’últim batec el somiaré
imaginant que estem junts.
Encara tinc un trosset de cor,
segueix sent meu per sentir l’amor.
La indiferència
cap els que fan mal,
la indiferència
dels que et van fer mal.
Encara tinc un trosset de cor,
segueix sent meu per sentir l’amor.
|
||||
11. |
alegria
03:40
|
|||
ALEGRIA
Suau com un llençol
que tapa el cor més tou.
Neix la pols a cops,
s’apaga la llum del cel.
Venim d’un cel més alt,
està escrit per tot arreu.
Quina alegria!
Quina alegria!
Quina alegria!
Creu i veu el que no es veu,
la llum dels pecadors,
la nit de tots colors,
i el vers més trist del món.
Quina alegria!
Quina alegria!
Viu tu que pots,
jo ja estic mort.
Treu la por del fons,
la lluna em pentina el cor.
Plora el sol i es fon,
el núvol tapa el món.
Quina alegria!
Quina alegria!
Quina alegria!
Creu i veu el que no es veu,
la llum dels pecadors,
la nit de tots colors,
i el vers més trist del món.
Quina alegria!
Quina alegria!
Quina alegria!
Viu tu que pots,
jo ja estic mort.
|
Streaming and Download help
If you like vol menor, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp