1. |
tots a estimar
03:52
|
|||
|
TOTS A ESTIMAR
Aromes i roses, sons a caudals,
trenco la closca per veure què hi ha,
costa de veure allò que no es creu,
costa d'entendre el moviment de l'univers.
Benvinguts a aquest vol menor i sincer
a prop de tu, de tot i de res.
Sóc el que veus, petit però valent,
un brot vell estrident i pacient.
Canto la nota caiguda del cel,
canto el que sento sense pensar,
escric amb la mà que un dia em va fer home,
estimo l'ombra, el cor i la mà.
Tots a estimar amb el cor endavant,
l'amor ens salva la vida!
Com la llet que surt del pit,
l'esperit del cel de nit,
com la fam del gos perdut,
l'escalfor del cor per tu.
Miro de riure per veure l'atzar,
agafo la goma que esborra el demà,
miro d'entendre'm per no malgastar,
llogo la dita del vers del passat.
Llengües que criden, un món que vindrà,
escolto la rima amb el cor amagat,
cura ferida, segueix repicant,
buido la ment nua de pell.
Tots a copiar, borregos latents!
Tu, modern, que vas tant flipat,
seràs l'hortera d'aquí a vint anys.
Perdo el ritme que marca aquest temps,
no cal respostes perdudes al vent.
M'estimo la terra lliure de la marca de l'home,
sí, la meva pàtria és la panxa de ma mare!
|
||||
2. |
petit altaveu de queixes
02:48
|
|||
|
PETIT ALTAVEU DE QUEIXES
Tinc la llum que viu del repòs,
estic dormint per no despertar,
tinc la son perduda somniant,
somiant per no tornar,
somiant per no tornar.
Tinc el cos ben pelat,
tinc el cor desnivellat,
estic suat com un pal ensucrat,
tinc el cap a punt d'explotar.
Petit altaveu de queixes.
El dolor es pinta cridant,
d'un color amarg i bastard,
i el record estima descalç
la veritat d'un món que se'n va.
El cor se'n va, i el cor se'n va,
el cor se'n va,
està fins els collons,
estafa el meu cor.
El cos se'n va, el cos se'n va,
el cos se'n va,
està fins els pebrots,
estafa el meu cos.
|
||||
3. |
||||
|
LES DISCOTEQUES JA ESTAN TANCADES
Les discoteques ja estan tancades
i l'esperit de la nit ja dorm,
els ocellets del cap ja canten
i els ullets ben torts es trenquen,
l'empanada mental m'atrapa,
fuig corrent del meu cos la raó.
Els vampirs de la nit em xuclen
totes les gotes de sang i l'ànima,
les neurones se'n van per cames,
tots els records s'esvaeixen,
els colors em fan pessigolles,
els peus s'han quedat a la pista de ball.
Dormo tocant el sostre, floto,
les trompetes del cor exploten la por.
Les discoteques ja estan tancades.
|
||||
4. |
cuina'm la por mig crua
03:08
|
|||
|
CUINA'M LA POR MIG CRUA
Patacada amunt, patadaca a baix,
tots som la ferida, tots som els que criden,
plora la cançó de la nit tranquil·la,
ploren les notes del cor que estimes.
Patacada amunt, patacada a baix
i un cop reps i un altre piques,
cada cop el cop és més fort,
cada cop el cop és més fort,
cada cop el cop és més fort,
però tu el sents més fluix.
Dius que véns del vent,
vent que neix del cel.
Dóna'm la culpa de tot,
cuina'm la por mig crua.
Dóna'm la culpa de tot,
cuina'm la por mig crua.
Dóna'm la culpa de tot,
de tot.
|
||||
5. |
que passes dels records
03:05
|
|||
|
QUE PASSES DELS RECORDS
Ei, que passes d'aquest món,
que passes dels records,
junts som millor.
Ei, que surt el sol quan dorms,
la lluna es vesteix de nou,
la pluja em toca el cor.
I no, no hi ha ningú en aquest món,
que estem tot sols,
que estem tu i jo.
Ei, que balles amb la son,
que plores mentres dorms,
junts dormim millor.
Ei, la vida va com va,
tots anem passant,
penjats buscant l'amor.
|
||||
6. |
dibuixant gatets
02:32
|
|||
|
DIBUIXANT GATETS
Cada batec és un cop de sort,
lliure com el vent,
fred com el cel d'hivern,
llest com el sol que es pon.
El sol dorm i la lluna riu,
és la nit dels gatets,
fan rum rum, fan miau miau,
rum rum, miau miau.
MaiCat, MaiCat, dibuixant estels,
MaiCat, MaiCat, dibuixant gatets,
fan rum rum, fan miau miau,
rum rum, miau miau.
Cada dibuix és un tros de tu,
viu en el temps,
ets tu els colors del cel,
ets tu l'ombra del vent.
Cada segon és un nou camí
escrits per tu,
viu lliure en un món feliç,
viu lliure en un món feliç.
|
||||
7. |
instant (amb Namina...)
02:55
|
|||
|
INSTANT
Sent el moment
abans que et toqui el temps,
és un instant, és un segon,
aturem el temps.
Tan fàcil com sentir
els cops de cada cor
per començar, per acabar,
no pensis més.
Un petó des del cel,
la vida passa i ja no hi som,
et trobo tant a faltar,
el joc de ser un mateix.
Surt del cos i flota,
un nou món ens espera.
Surt del cos i flota,
desperta ja de l'espera.
Sortirem de l'esfera,
no hi ha pas, per què flotes?
|
||||
8. |
kejavé
00:35
|
|||
9. |
surt corrents
02:43
|
|||
|
SURT CORRENTS
Surt corrents,
el tren ja arriba en mig del vent.
Mira el cel,
que el sol t'espera i la llum ja és.
Escolta el cor,
tots venim del mateix batec.
Riu per tot,
menja't la por que no existeix.
La sort atrapa els més valents,
mai no diguis que això no es pot fer,
la mirada s'amaga sota el cabell,
és l'amor que ve.
Ui que bé!
El petó que vola et cau més bé.
Blau el cel,
el núvol juga com un nen.
Neix el nen,
és l'essència d'aquest temps.
Para el temps,
cada instant a l'univers.
La sort atrapa els més valents,
la mirada s'amaga sota el cabell,
mai no diguis que això no es pot fer,
la mirada s'amaga sota el cabell,
és l'amor que ve.
|
||||
10. |
junts
02:43
|
|||
|
JUNTS
Mira els ulls i rasca una mica,
fuig corrent dels cagadubtes,
és el meu cor.
Encén la llum que portes dintre,
sent el cor que surt i lluita,
és el teu cor.
Pels carrers de la pobresa,
la cançó i la destresa,
és el meu cor.
La pintura i el profeta,
sobren copes a l'esquena,
és el meu cor.
Junts ho farem,
és millor que sols.
És el cos que salta i pica,
treu la por que portes dintre,
és tot el món.
L'ànsia absurda ploramica,
l'ombra escrita de la vida,
és tot el món.
|
||||
11. |
extraterrestre
04:09
|
|||
|
EXTRATERRESTRE
Déu és un extraterrestre,
la terra està buida per dins,
l'Antàrtida és la zona prohibida
com la platja en El planeta dels simis.
L'univers està ple de vida,
d'àngels amb naus espacials...
Ciència ficció o realitat?
Illuminatis.
Hi ha ciutats a la Lluna,
hi ha ciutats a Mart,
la NASA amaga les proves,
la NASA no diu la veritat.
Les piràmides d'Egipte
són rellotges astrals,
apunten l'origen de l'home
i apunten el punt menys carnal.
Ciència ficció o realitat?
Illuminatis.
Ens fumiguen el cap,
ens fumiguen cos i esperit,
ens fumiguen tot el menjar,
ens fumiguen tota la veritat.
L'Obama és un rèptil,
ens governen drag-queens,
xips sota la pell,
identitats per esclaus.
La guerra és un negoci,
manicomi brutal conspirat...
Ciència ficció o realitat?
Illuminatis.
Bombes nuclears,
vacunes experimentals,
la premsa passa pel filtre,
contamina l'humanitat.
Torres bessones demolides,
autoatemptat conspirat,
assassinats per la CIA,
cortines de fum i més fum.
En Kennedy assassinat,
i en Lennon assassinat,
l'Elvis està viu, sí,
l'Elvis està viu...
Ciència ficció o realitat?
Illuminatis.
|
||||
12. |
bufa a dins de tu
02:40
|
|||
|
BUFA A DINS DE TU
Caus al terra,
el cel es mou,
les fulles són camins,
camins escrits per tu.
Junt amb les estrelles,
ara vius amb elles,
l'esperit és el fil,
fil que puja amunt.
Bufa a dins de tu,
bufa a dins de tu.
Canto sense por
mirant la veu com surt,
el vers escrit d'amor.
Diu el vent que xiula,
escriu movent les fulles,
dibuixa amb pedres petites,
l'ombra d'un cor mai vist.
Ales de vent,
la pluja ofega el plor,
la nit em mossega,
el cor que vola amunt.
|
||||
13. |
el vago
02:53
|
|||
|
EL VAGO
Emigró mi corazón
cansado de esperar,
cansado de esperar emigró.
Emigró mi corazón
cansado de esperar,
harto de mi emigró.
Las manos se fugaron
en busca de caricias,
los pies se marcharon corriendo.
Los labios se mordieron
por falta de besos,
el miedo se comió mi cuerpo.
Solo con mi tronco,
inmóvil al miedo,
solo con mi tronco me muero.
Soy el que nunca quise ser,
soy el vago, soy el vago.
El verso vuela bajo,
se esconde de su amo,
la raíz se hunde en su patria.
La cosecha entre el asfalto,
la vida es un milagro,
el pueblo grita alto,
el llanto del diablo.
La fe mueve montañas,
dios te quita el alma,
el alcohol y su mirada te mata.
Y el camino firme,
las piedras van volando,
la locura sigue jugando.
Quijote y su armadura,
Quijote y su locura
y el mas loco es mas sabio.
Soy el que siempre quise ser,
lucha conmigo, lucha conmigo.
|
||||
14. |
camins vestits pel vent
03:34
|
|||
|
CAMINS VESTITS PEL VENT
Seguim sent invisibles,
fent el salt al buit,
cau el cor que crida,
el peu guanya el camí,
i el vent segueix bufant,
el cel es fa petit,
canta la cançó que crida
el vers d'un temps escrit.
Ja no sé on és...
Camins vestits pel vent,
la creu d'un déu perdut,
la llum que pinta els colors,
la mà que es menja el puny,
la mirada perfecta
que ensenya el cor com és,
torna el vers que mira
allò que no veu ningú.
|
||||
15. |
xin xin de copes
03:08
|
|||
|
XIN XIN DE COPES
Quant de temps necessitem?
Els ulls segueixen xops pel dolor,
la claror viu de les costums
de les nits de lluna plena,
els pecadors reboten en la nit
i la son es dorm pel matí.
El xin xin de les copes,
broten nous amics,
el repic de les palmes,
dibuixen nous camins.
La festa és alegria,
cant visceral,
la lluna et convida
a sentir-te feliç,
viu l'alegria
de l'amor sense fi.
Un petó caigut del cel
i un ocell que cau del niu,
un amor que es resisteix
i el desig d'un amor prohibit,
rient d'un mateix,
maleït pel fals profeta,
massa fe per pocs fidels,
pocs déus per tantes lleis,
el diable menteix.
|
||||
16. |
Teo
03:26
|
|||
|
TEO
Brilla el pas en un record,
un instant entre la pols,
la pluja cau damunt del cos,
és el cor que vol volar,
i l'amor, que és dels dos,
cada cop pica més fort.
Vola, la la la
que aquí t'estem esperant.
A la panxa estàs flotant,
t'alimentes mentre dorms,
la Cloe diu que vas viatjant
en una barqueta dins la mar.
Vull jugar sense parar,
el teu món és el nostre món,
no cal pensar per estimar,
viu la vida sense por.
Els joguets de temps passats
s'estan despertant,
el paper traça un record
i l'olor m'escriu les cançons,
els camins i els caminants
s'han quedat tot sols.
Teo Teo, petit angelet bufó.
Teo Teo, viu la vida sense por.
|
||||
17. |
tomb teatral
02:18
|
|||
|
TOMB TEATRAL
Quina mala sort!
Quina mala ratxa!
Les formes i cançons,
toca't els collons!
Quina mala cara!
Tot és una estafa!
Comença la traïció
de tots els que s'amaguen.
Quina mala sort!
Quina mala ratxa!
Rebota l'esperança,
la fe i la muntanya.
Tomb teatral,
la vida és un engany.
Nits sense dormir,
llums a la foscor,
nens desemparats
en mig del caos del món.
|
||||
18. |
cordons
03:05
|
|||
|
CORDONS
Recordo el dia, cu cu cu, que vas dir "mama",
recordo el dia, cu cu cu, que vas dir "papa",
recordo el moment precís que vas dir "teta".
Gelato de xocolata,
fem el sopar amb la micana,
papa, fem una volta amb plicicleta,
papa, fem una volta amb la boba a l'esquena.
Recordo el dia, cu cu cu, que vas dir "collons",
innocent de mi, et lligava els cordons.
Mama, teta al costat del papa,
mama, teta en el cos del papa,
papa, fot-li gasto a la butxaca,
papa, pago jo, deixa'm pagar, que ja sé contar.
Avi, marxo ja, plora de broma,
avi, fes el robot pel menjador,
iaia, estàs malalta, jo et curo de broma,
iaia, et tallo els cabells i et pinto la cara.
Quan vas parlar ja no vas callar,
quan vas parlar ja no vas parar,
i el silenci es va fulminar a dins de casa.
|
||||
vol menor
VOL MENOR
pop d'arrels mudes
If you like vol menor, you may also like:
Sobre saltos y outras quedas
by Joe Silhueta
featured on Bandcamp Radio Jul 19, 2022
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 26, 2016
go to album
Argentinian folk singer's debut album, 3 years in the making, features subtle production twists behind a honeyed vocal.
go to album
From Cork, Ireland, Lewis Barfoot writes mystic, majestic songs derived from regional folk, with an ambient music aura.
go to album
The latest from the UK’s Chris Brain is a gorgeously wrought album of tender acoustic folk music.
go to album
The Same Mistakes
by Hot Left Pole
Soft-as-a-whisper folk music, with spiderwebs of guitar and vocal melodies as comforting as a lullaby.
go to album
Rich, pastoral folk meditations on nature and healing from the UK singer-songwriter.
go to album
